Els verbs anar i venir amb un complement format per la preposició per i un sintagma nominal equivalen a anar a buscar i venir a buscar. Per exemple:
Vinc per la safata de pastes quetinc encarregada.
Van anar al magatzem per més peces metàl·liques.
Amb aquest significat, en certs parlars també s [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Persona o cosa que forma parella amb una altra. La seva parella de ball era més alta que ell. Em va presentar la seva parella: no pensen casar-se per ara. No trobo la parella d'aquesta arracada. En mat., conjunt que consta només de dos elements. En determinats jocs, conjunt de dues cartes o dos [...]
En català, algunes de les expressions més habituals per indicar negació, refús o desaprovació davant una pregunta o una afirmació sorprenents són, segons el cas, i ara!, au va!, no!, fuig!, i ca!, i què més!, entre d'altres. Per exemple:
I dius que no es poden permetre anar de vacances? Au va! Si [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'aristocràcia local havia anat a menys. Menor quantitat de, menor nombre de, element que expressa la comparació d'inferioritat. Tinc menys diners que tu. Traient-hi. Han estat dues hores menys deu minuts. Deu menys dos són vuit. [inv.] Signe de la subtracció i de les quantitats negatives. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que gaudeix de bona salut, no malalt. Tinc quatre fills i, gràcies a Déu, tots sans i adrets. Té l'ull esquerre sa, però de l'altre ja no hi veu gens. No tenir el cap sa. Que revela salut. De sana complexió, constitució. Té uns colors sans. Exempt de dany [...]
La denominació habitual d'aquest país és Brasil, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Federativa del Brasil. El codi ISO que representa aquest país és BR.
Aquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que concerneix exclusivament una persona o una cosa. Tenir una cosa un sabor particular. Tenir una planta una virtut particular. Que es distingeix de les altres persones o coses. És particular, això! No hi ha res de particular en això. No ha ocorregut res de particular. Que [...]
Hi ha verbs que regeixen les preposicions a, de, en i amb, com ara adonar-se de, confiar en, comptar amb o oposar-se a, entre molts altres. Per exemple:
T'adones de la gravetat d'aquesta qüestió?
Sempre confia en la bona voluntat dels altres.
Cal comptar amb l'ajuda que rebrem demà.
El director s [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ell ara és més bon minyó que abans: prou, però encara no es porta com jo voldria. Usat irònicament, expressa negació. Dius que és un bon home; sí, prou: ara t'explicaré quina bretolada m'ha fet. [inv.] Quantitat suficient de. Tinc prou força per a [...]
m 1 deure. Cumplí con mi deber, vaig complir el meu deure. 2 pl [trabajo escolar] deures. 3 creo mi deber crec que és el meu (o quetinc el) deure. 4 es mi deber tinc el deure de. Es mi deber decirle, tinc el deure de dir-vos. [...]
